1 1 adv. [LC] A una distància més o menys gran de terra, amunt dins l'aire. Volen molt enlaire. No ho tiris tan enlaire. Més enlaire. Menys enlaire. 1 2 adv. [LC] Pot posposar-se a un substantiu. Estava panxa enlaire. Va caure de potes enlaire. 1 3 [LC] deixar enlaire [o restar enlaire] Deixar sense tirar endavant, sense resoldre, un afer, etc. 2 adv. [LC] A la vista, sense cobrir. El vestit li deixava bona part de l'esquena enlaire. Anava amb els pits mig enlaire. La torrentada ha deixat els arbres amb les arrels enlaire.
